Nou cas sobre TEH i asil a l’aeroport

CEAR, juntament amb APRAMP, ha denunciat a través de les xarxes socials una realitat en augment: les dificultats que tenen les dones estrangeres que sol·liciten protecció internacional a l’aeroport i que, alhora, presenten indicis raonables de tràfic d’éssers humans (TEH).

https://platform.twitter.com/widgets.js

https://platform.twitter.com/widgets.js

Davant d’aquests casos, entitats especialitzades i institucions competents han de treballar en xarxa i tenir clars alguns punts:

  • La interconnexió existent entre el dret d’asil i el TEH . Motiu pel qual l’Estat ha de garantir que aquelles persones, majoritàriament dones, que han estat o són potencials víctimes del tràfic de persones i que estan en necessitat de protecció internacional, puguin exercir el seu dret a obtenir asil de forma efectiva.
  • Que davant mers indicis raonables (i no judicialitzables), s’han de posar marxa tots els mecanismes previstos per protegir les potencials víctimes. Només d’aquesta manera es podrà prevenir de manera efectiva el TEH.
  • Que davant d’aquestes situacions s’ha de garantir el principi de no-devolució (non-refoulement) ja que si són retornades poden estar en risc de patir un tracte inhumà o degradant, sense oblidar que en el cas que denuncia CEAR, les dones a més declaren ser menors .

Els aeroports són llocs fronterers de sortida, escala i entrada en territori de persones sol·licitants de protecció internacional que, a més, poden presentar indicis de ser víctimes de tràfic d’éssers humans.

Algunes víctimes de tràfic de persones estan en necessitat de protecció internacional perquè tenen un temor fundat a patir persecució al seu país d’origen, per exemple:

  • Dones que s’han vist obligades a sortir del seu país fugint de la violència de gènere i d’altres violacions de drets humans i que, com a conseqüència d’aquesta situació de vulnerabilitat, han caigut en una xarxa de TEH que les ha portat a Europa amb la intenció de sotmetre-les aquí a explotació sexual.
  • Dones que han estat víctimes de TEH amb fins d’explotació sexual a Europa, i que temen tornar al seu país d’origen ja que es veurien exposades al rebuig i a l’estigmatització per part de les seves famílies i/o comunitats d’origen.
  • Dones víctimes de TEH que han aconseguit fugir de les xarxes i que no han saldat el deute que els exigien els traficants, o que han arribat a col·laborar amb les autoritats contra els autors del delicte. Es podrien veure exposades a greus represàlies o al risc de ser re-traficades, en el cas que fossin retornades al seu país d’origen, a l’existir una enorme impunitat, ineficàcia i corrupció de les autoritats, en molts dels països dels quals provenen.
  • A més, en el context actual de ‘crisi’ de persones refugiades, és important tenir en compte la necessitat d’intensificar els esforços per a evitar que sol·licitants d’asil, que es troben a Europa i que estan en una greu situació de vulnerabilitat caiguin en xarxes de TEH.

Davant d’aquesta situació concreta SICAR cat se suma a la proposta que el mateix Defensor del Poble proposa:

El 2018, el servei jurídic de SICAR cat va atendre 10 dones potencials víctimes de tracta que van sol·licitar protecció internacional a l’aeroport de Barcelona. El 100% d’aquestes sol·licituds es van admetre a tràmit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: