A l’apartat de materials, concretament a Informes, hem afegit el ‘Global Report on Trafficking in Persons 2014’. Aquest document, de l’Oficina de Nacions Unides contra la droga i el delicte (UNODC), recopila i analitza informació sobre tràfic d’éssers humans de 128 països, del període 2010-2012.
Segons l’informe, com a mínim hi ha 152 països d’origen i 124 de destí afectats pel tràfic de persones i es calcula que existeixen més de 510 fluxos de tràfic que creuen tot el món.
No obstant, les víctimes d’aquest delicte no sempre creuen fronteres, és a dir, poden ser explotades dins del seu propi país, de manera que aquest esdevé alhora origen i destí.
D’altra banda, quan es traspassen fronteres, les persones traficades poden romandre en un país de trànsit abans d’arribar a destí, on ja es pot iniciar la situació d’explotació. Però, fins i tot, en molts casos, aquestes persones havien emprès prèviament un procés migratori i, durant el transcurs d’aquest, han estat captades per traficants en un tercer país.
Per què doncs generalment les notícies sobre tràfic de persones se centren en els països d’origen de les víctimes i en els de destí, sense valorar que els mecanismes de protecció dels països de trànsit també han fallat?
SICARcatPress 
Comentaris recents